dia 10 ❥ fotografies

Fa un temps rebutjava profundament la meva cara. Un dia va desaprendre a sumar. El meu cos passava un any i en sumava un, fins i tot amb el gimnàs sembla que ha après a restar, per compensar aquests darrers dos anys. Però la meva cara en passa un i en suma dos, o tres. Una companya de feina sempre em deia que això era trajecte de vida, i no és que hagi sigut una «maleante», però ja podia haver sigut tot una mica més fàcil! Sempre he tingut la dèria de demanar-me fotos, perquè cada moment sigui com sigui és únic, i amb això he donat una mica la tabarra a en M. i en G, perquè sempre era jo la que portava la càmera, a excepció de la M., que ella també en portava i no calia ni que les demanés. I ho agraeixo també profundament, perquè adoro totes aquestes fotos, tot i la censura que van patir moltes d’elles. Ara m’hi veig estupenda, potser perquè ara soc més gran, però d’aquí a un temps segur que em passarà el mateix, i al final es tracte de mirar-nos d’una manera més amable en el present.