calendari d'advent, cambra pròpia

dia 12 ❥ ser amable

Estic dins el pla d’estabilització dels interins de la Generalitat i després de la valoració dels mèrits tinc proposta de nomenament com a funcionària, però com que el mes de setembre vaig decidir renunciar al meu lloc de treball per motius de salut, no tinc adjudicació directa de lloc de treball, sinó que he d’anar a l’acte d’adjudicació de places. L’única condició que m’he posat és que el lloc ha de ser més o menys a prop d’on visc i em permeti poder continuar anant al gimnàs i a la piscina. Sembla suïcida renunciar-hi, però sense això el meu cos no funciona, és la més segura i única medicina que tinc, i si no funciona no puc treballar, i jo el que vull és poder treballar, que m’agradi i estar-hi bé, i no una plaça fixa per una vida que no viuré. Això fa que les possibilitats es redueixin molt, i dins aquestes possibilitats, totes menys una és fer un autèntic canvi de gir, i això m’aterra.

El que he vingut a dir, el valor de ser amable, encara que no coneixis de res a l’altra persona. Aquest matí m’he dedicat a trucar a les escoles, perquè totes menys una de les meves possibilitats són places a escoles, i tot allò que el meu cap n’havia fet una bola, por, angoixa, no ser capaç, s’ha transformat en possible, i n’he vist totes les coses bones, que n’hi havia però no les veia. I tot això gràcies a les noies que m’han atès, resolent dubtes, però sobretot sentir-les felices, sent amables amb algú carregada d’alguns dubtes i massa pors.

Avui ha sigut un dia bonic, perquè al gimnàs sempre em cuiden, a vegades quasi imperceptible, però que a mi em fa un GRAN bé, i llavors elles quatre, molts minuts de conversa amable que també m’han fet un GRAN bé, perquè passi el que passi dijous, i després que l’Administració resolgui alguns defectes de forma de les places que també he sabut avui gràcies a elles, ser que tard o d’hora tinc moltes més opcions que seguir al mateix lloc de sempre.

Avui necessitava escriure això, perquè fa dies que em genera angoixa i ahir vaig fer un escrit una mica aterrador que no vaig voler publicar.

Deja un comentario