Un dia, només un dia va durar la pluja. Tot i que m’agrada que faci bon temps, i malgrat que ara el que hem de considerar per bon temps és que plogui, a diferència dels cargols el fred i la pluja em recullen dins la closca. Potser perquè avui m’ha costat arrencar el cos trobo a faltar la pluja, i una manta on amagar-me a sota. Però no, som febrer i fa una calor de mil dimonis, mentre espero la secretària del meu editor perquè em pagui l’entrega dels meus darrers escrits, i la pluja que han anunciat per als dies vinents per amagar-me sota la manta. Quasi visc a base de xocolata desfeta, me n’he tornat una ionqui, encara que n’he hagut de baixar la qualitat, els drets d’autor ja només arriben per la xocolata en pols de marca blanca, però la pluja, la manta i la xocolata continuen essent una combinació perfecta per descansar.
temps de cireres 