Quan he anat a buscar el pa he comprat tres tauletes de xocolata i me les hi he fet posar un llaç, com si fossin un regal. Ara me les miro i em pregunto si són de vital importància, perquè m’han costat deu euros totes tres i vaig dir que durant un any no compraria ni faria res que no fos de vital importància. Encara que per remuntar el dia d’ahir no sé si amb el sol que fa en faré prou i crec que sí que les necessitaré. Potser el llaç sí que sobrava. Això de no comprar res que no sigui de vital importància durant un any és una fumada de les meves, i no us penseu que sigui cap heroïcitat ni cap acte de rebel·lia, perquè no puc permetre’m comprar ni fer res més enllà del que ara considero vital per a la meva salut. Per exemple, les calces que utilitzo per al gimnàs em cauen, les calces, les malles, tot, i fins que no començo a suar prou no es manté res a lloc. Però em dic – va, aguanta, que de qui res som estiu. No us penseu que a l’estiu vaig sense calces, eh?, no, però llavors ja portaré les altres malles i potser llavors ja no em caurà res, o ja consideraré de que m’és de vital importància comprar-me calces i malles noves.
Inspirat en el llibre L’instant abans de l’impacte de Glòria de Castro
temps de cireres 