A vegades no estic bé. Perquè a vegades dubto si he desendollat la planxa, si he tancat el fogó, si he tancat la nevera o el congelador, per si el cotxe arrancarà o si alguna roda està desinflada, i perquè cal que li faci la revisió. A vegades no estic bé. Perquè m’angoixo quan he d’anar a Barcelona a fer proves, i quan m’han de trucar pels resultats, perquè m’han de posar el holter, perquè al gimnàs es desenganxarà, i de què serveix aquesta merda si no el puc portar al gimnàs. A vegades no estic bé. Perquè he demanat posposar la prova, i tenen la santa paciència de trucar-me i preguntar-me quan em va bé, i jo no sé què dir, perquè no sé quan em va bé. A vegades no estic bé. Perquè dormo com el cul, el cos em crema per dins i això és una muntanya russa. I malgrat que no em puc queixar perquè sé com treure’m tota aquesta merda de dins, a vegades no estic bé. I cal respectar-ho, perquè també està bé no està bé.
temps de cireres 